Article 1
Ndeha ary hiresakafampandrosoana e!
Samy mahay miresaka daholo rehefa mahazo ilay fitaovana idiran’ny feo kendrena hanjary avo rehefa mikarantsana mmivoaka amin’ny vata fanamafisam-peo,
samy mailaka manoratra avokoa izay efa ampy fahazarana ka mahazo ilay fitaovana fitendry ho fandrafetana ny teny avy eo imolotra sy ny hevitra avy ao an-tsaina hanjary soratra azo vakiana eo
amin’ny tavan’ny solosaina, eny, samy maneho hevitra daholo izay tonga eo amin’ny Blaogy, dia ity fafy hevitra an-tranonkalan-tserasera ity, tahaka izao anio izao.
Saingy ity re no asa: mba misy mahay mampandroso tokoa ve? Fampandrosoana mantsy izao no resaka. Tsy fampandrosoana manao tifi-danitra anefa izany ambarako izany fa
fampandrosoana tena mikendry ny fahavalo na fampandrosoana tena mikendry ny haza. Napetrako ny hoe ” mitifi-danitra” mba hitaha amin’ny hoe “mikendry”, izany hoe efa ratsy sahady izay tsy
fananana fikendrena mazava ny tanjo-kiantefana izay, efa fatiantoka be sahady izay.
Nefa ny mitranga any Madagasikara ankehitriny aza dia mbola ratsy lavitra no ho izany. Tsy mba “ilay lanitra tsy hianjera” no
atao maty tifitra, tsy ny rahona manalokaloka iny “fonenan’ny olo-masina” iny akory aza no atao bokan’ny voam-bala, fa ny namana sy tapaka, ny rahalahy sy ny anabavy miavo-tena, ny mpiara-mizara
dian’omby. Ny lohantsika malagasy miondana rotsirotsy fampandrosoana fa ny fanambanintsika dia mbola mitombona tsara eo amin’ny sezan’ny fanjanahan-tany ihany. Iza no tsy mahatadidy fa io
ampahan-tantara matroka loatran’ny firenentsika io dia nivelararan’ny foto-kevitra toto tànana miorina amin’ny fitsinjovana ny aina hoe:“raha ho faty aho matesa rahavana” ara-bakiteny, izay
nirandrana niaraka tamin’ny “zarazarao hanjakana” izay tsy inona fa filozofiam-pitsetsafana nentin’ny sambo niaraka tamin’ny vanja sy afo avy any dilam-bato. Alin-dririnina nateza no vokany
maharitra mandrakandroany. Ny haizina mikitroka mitarika ny tsirairay tsy hahalala na iza na iza ankoatra ny tena ary ny hatsiaky ny faty manara mahaara-dalàna ny fisintonan-damba hamonofono ny
isam-batan’olona hatrany an-tampon-doha ka hatrany am-paladia. Mampangirifiry ny hafa ny zava-bitan’ny sasany nefa ny “HAFA” toa tsy mahatsiaro akory ho tompon’andraikitra na dia mitaraina aza ny
“SASANY”. Tsy voatery ho noho ny faharatsian-piniavana anefa izany, indrisy, fa mety ho noho ny aretina mihitsy ihany koa: Homamiadan’ny toe-tsaina no anarany. Maro no voan’io aretina io amin’ny
Malagasy. Tsy miafinafina ny fisehon’ny soratr’aretina fa mibaribary. Jereo anie fa na dia efa ho dimampolo taona aza izao no namahana ny fatoran’ny tànana aman-tongotr’i Madagasikara,
hatramin’izao andro hifampiresahantsika izao dia mbola misy olona toy ny mandeha amin’ny tongotra sy tànana mikambana toa mbola voagia am-patorana ihany manerana ny NOSY.
Tsy mba afaka mivelatra fa tery saina sy tsy mahay afa-tsy ny manakiana izay mandray andraikitra fotsiny nefa rehefa andrasan-kanao mihodina tsy misy
fialan-tsiny akory fan a manaiky am-pahibemaso aza mihodivitra dia tsy hita. Tsy mba afaka hanao ezaka mba ho tonga mpandray anjara amin’ny hazakazaka imasoan’izao tontolo izao amin’ny
fampivoarana misandrahaka amin’ny lafiny rehetra ny olona voakiky toe-tsaina toy izany fa lany andro amin’ny dia miadana tsy an-tsafidy mihazona azy hifanipaka samy izy toa “valala an-karona”. Ny
hery kely sisa hananany izay mety mbola mba mahatahiry fanatenana tsy maty aza, vokatr’ity aretin-dratsy ity, dia tsy hainy fehezina fa toa lasa ho azy any amin’ny fanaingana ny angiban’ny
fifampialonana sy ny kanonta fanorotoroana ho enti- manenjika izay sahy mandrayny faneva. Mila fitsaboana maika ity homamiadan’ny toe-tsaina ity fa io, raha tsy mitandrina isika, no handemy
antsika mianankavy ao. Dia avy eo anie io koa no hahalasa antsika tsimoramora ho rembin’ny fasan’ny Fampandrosoana mahery mitifitra; nefa tsy mikendry afa-tsy ny havana aman-tsakaiza manomboka ho
afa-tsakana.
DANS MON VILLAGE
Dans mon village,
Il y a des gens tout différents des autres
Il y a des gens qui pleurent
Il y a des gens qui ont l'habitude d'avoir faim
On y trouve des gens
Qui souffrent de plusieurs sortes de maux
Il y a des gens qui gémissent sans cesse
Oui, on y voit des gens qui sont vraiment différents des autres
Dans mon village,
Il y a des gens pas comme les autres
Il y a des gens qui sourient
Il y a des gens qui sont fatigués d'être toujours rassasiés
On y trouve aussi des gens
Qui sont en parfaite santé pendant presque toute leur vie
Il y a des gens qui chantent sans arrêt
Oui,on y voit des gens qui ne ressemblent vraiment pas aux autres
Oh! dans mon village,
Les gens sont tous différents
Il y a des gens qui ne trouvent pas facilement de quoi manger
Mais il y a des gens qui font chaque semaine une provision particulière pour leurs chiens
On y trouvent des gens que l'on appelle convenablement "malheureux"
Mais il y a des gens à qui l'expression "dans l'abondance" ne suffit plus
Ah! dans mon village,
Les gens ne se ressemblent point
Il y a des gens qui ne savent même pas comment être ravi
Mais il y a des gens qui ignorent la tristesse
Il y a des gens qui ont beau apprendre à être nantis
Mais il y a des gens qui commencent à avoir marre de la richesse
Oh! dans mon village,
La différence règne partout
Il y a des gens qui crient, ils appellent au secours
Mais il y a des gens qui ne font qu'écouter de belles musiques dans leur Walkman
Il y a des gens qui mendient, ils tendent leurs pauvres main très sales
Mais il y a des gens qui ferment leurs yeux dans leur hamac
Ah! dans mon village,
La ressemblance, à vrai dire, a perdu sa place
Il y a des gens qui parlent
Il y a des gens qui bouchent les oreilles
Il y a des gens qui montrent
Il y a des gens qui tournent le regard
Il y a des gens qui ont besoin d'aide
Il y a des gens qui s'efforcent de se distraire plus
Il y a des gens qui demandent assistance
Il y a des gens qui s'en vont
Oui, dans mon village,
Les gens sont toujours comme ca
Il y a des gens qui donnent
Il y a des gens nécessiteux
Il y a des gens qui soignent
Il y a des gens blessés
Il y a des gens qui vêtent
Il y a des gens en haillon
Il y a des gens qui abritent
Il y a des gens de rues
Il y a des gens "MOI"
Il y a des gens "TOI"
Il y a des gens "LUI"
Dans mon village, les gens "NOUS" réflechissent bien. RANDY JACK BROWN
Essayez de deviner à quel pays appartiennent ces belles parades sur les photos. Je vous le dirai prochainement.
POUVEZ-VOUS TRÈS CHER (E) AMI(E) ME PARLER DE CE QU'IL Y A DANS VOTRE VILLAGE?
Que c'est bizarre
Avant hier, les pays riches et les pays pauvres n'existaient pas.
Hier matin, des pays puissants devenaient rapidement riches, tout le monde sait bien pourquoi et comment.
A midi, on entendait des cris de detresse, des alertes: "Voleurs, voleurs, voleurs!", et des appels au secours. Pourtant les cambrioleurs s'enfuyaient sans difficulté. Ils n'avaient même pas l'air pressé. Les Grands se taisaient en bons citoyens, les Petits s'enfermaient deux fois plus hermétiquement que d'habitude chez eux. Tout ca faisait croire en quelque sort que dorénavant voler et dérober n'est plus quelque chose de honteux. On pourrait nommer cette phase, á tort et á travers, celle de la légalisation du non-respect des droits de l'homme parce qu'on n'était pas sûr que ces gens fussent au courant de "Tout homme est né libre..." Ces drôles de penseurs ont en vain versé leur précieuse encre sur des parchemins pourris.
Hier aprés-midi, des pays s'apauvrissaient au rythme vertigineux.
Et dans la soirée, des pays mendiaient et empruntaient à qui que ce soit juste pour leur survie. Oui, des pays s'endettaient au profit des pays qui prêtaient sans cesse. A ce même moment, les pays riches s'invitaient dans des salles bien décorées et climatisées pour se partager des nouvelles de leurs exploits respectifs à l'échelle planétaire. Tching! Tching!
Hier encore, dans la nuit , les pays riches et les pays pauvres se regardaient dans le noir comme deux frères perdus dans la forêt. Mais tout-à-coup, l'aîné disparaissait.
Aujourd'hui, les pays riches et pays pauvres se regardent sous la lumière du soleil. Les pays riches font semblant de tout oublier, oui, d'oublier tout ce qu'ils ont fait hier, sans parler de ce qui s'était passé avant hier . Par contre, les pays pauvres se souviennent de tout, certainement, jusqu'au plus menu détail des évenements de leur triste semaine. Ils continuent de tremler du froid de la nuit passée.
Aujourd'hui, on se regarde à travers un vitre transparent et très épais. De part et d'autre, des bras tendus les uns vers les autres! Que c'est vraiment bizarre.
La vie n'est qu'une très courte histoire. Que nous arrivera-t-il la semaine prochaine?